vendredi 10 septembre 2010

L'été porte ses fruits

En août, nous avons pour la première fois passé un peu plus d'un mois à Can Lucaline, de plus en plus habitable (surtout maintenant que le rez-de-chaussée est équipé d'une cuisine et d'un cabinet de toilette) et le retour à Barcelone a été un peu dur... Les visites des amies se sont à notre grand plaisir succédées tout au long du mois: Pompeu et Dori, Florence, sa maman et ses enfants Inès et Rafa, Nathalie (une jeune fille au pair), Li Joan, Ana, Erik et Lorena, Monique et André, les autostoppeurs: Héléna, Lucas et Grégoire; Jeannette, Luis pour me donner un coup de main avec les petits...

A l'agost, per primer cop vam passar una miqueta més d'un mes a Can Lucaline, on és cada vegada més fàcil viure (sobretot ara que la planta baixa té una cuina i un bany), i la tornada a Barcelona va ser una mica dura... Les visites dels amics no van parar, cosa que ens va fer molta il.lusió: en Pompeu i la Dori, Florence, la seva mare i els seus fills Inès i Rafa, la Nathalie (una au pair), la Li Joan, l'Ana, l'Erik i la Lorena, la Monique i l'André; els viatgers en autostop: l'Héléna, en Lucas i en Grégoire; la Jeannette, en Lluis per donar-me un cop de mà amb els petits...

J'ai consacré presque tout mon temps libre à restaurer des vieux meubles, réparer les poutres au-dessus des fenêtres qui étaient en piteux état, aménager un peu la cuisine, et m'occuper du jardin. J'aime être les mains dans la terre ou dans la peinture!!!

Vaig dedicar gairebé tot el meu temps lliure per renovar mobles antics, reparar les bigues al damunt de les finestres, que estaven en molt mal estat, instal.lar una mica la cuina i cuidar el jardí. M'agrada estar amb les mans dins la terra o la pintura!!!

Voici en vrac quelques petites réussites dont je suis fière. Pour commencer, vous souvenez-vous de la vieille table centenaire en chataîgnier que j'étais allée à la frontière, à Prats de Motllo? Après l'avoir décapée plusieurs fois (elle portait littéralement une tonne de peinture au plomb), poncée, traitée... je l'ai repeinte en blanc en laissant à la vue le plateau original. A mon grand plaisir est apparue une initiale, un mystérieux "J", à la calligraphie du début du siècle, gravée dans le bois. Un Jean? Un Jordi? Je peux maintenant imaginer à loisir l'histoire de cette gravure (que j'ai bien sûr laissée) et de son propriétaire...










Us presento alguns dels meus èxits dels quals em sento orgullosa. Per començar, recordeu l'antigua taula centenària de fusta de castanyer que havia anat a buscar a la frontera, a Prats de Motllo? Després d'haver tret les capes de pintura (portava realment una tonelada de pintura al plom), escatat, tractat... la vaig tornar a pintar de blanc, deixant a la vista el taulell original. Amb molta il.lusió, vaig descubrir una lletra inicial, un "J", amb una caligràfia de principis del segle, grabada en la fusta. Un tal Joan? Jordi? Ara puc imaginar lliurament l'història d'aquest grabat (que evidentment vaig deixar tal qual) i del seu propietari...


J'ai aussi travaillé sur une vieille console à moulures dont la dorure était très abimée et qui avait été récupérée dans la poubelle de Barcelone. Je n'ai pas de photo du meuble original mais voici le résultat final - elle ira finalement dans le salon et non pas dans l'entrée où trônent pour l'instant trois vieux troncs de chêne que je dois encore travailler.



També vaig treballar amb una antigua consola amb motllures daurada que estava feta malbé i que s'havia recuperat en els carrers de Barcelona. No tinc cap foto del moble original, peró heus aquí el resultat final - al final, anirà al saló i no al rebedor com estava previst, i on es troben actualment tres troncs de roure que encara he de treballar.


Il y a quelques mois, j'avais acheté un vieux lit en chêne, plutôt austère, mais une fois mis à nu, après quelques couches de peinture blanche et un pochoir couleur bleu provence, il a changé de look...










Fa uns mesos, havia comprat un antic llit de roure, força auster, però un cop desnudada la fusta i després de unes quantes capes de pintura blanca i d'un pochoir de color blau provença, ha canviat de look...


Pour terminer, j'avais acheté pour trois fois rien de très vieilles portes en bois massif (très lourdes) dont la peinture était totalement écaillée. La première m'a donnée pas mal de travail (merci pour ton aide André!)et j'ai compté entre 6 et 8 couches de peinture au plomb selon le côté, mais finalement le jeu en a valu la chandelle et je l'ai repeinte en blanc, avec de la peinture de tableau noir pour moi (en haut) et pour les enfants (en bas). La voilà en place dans la cuisine, avouez que l'aspect général de la pièce a changé depuis deux ans (au fond, la vieille balance des années 50 vient aussi de la poubelle de Barcelone)!

Per acabar, havia comprat per dos centims unes portes de fusta massisa antigues (i molts pesades); la seva pintura estava completament seca i trencada. La primera em va donar força feina (gràcies a l'André per la seva ajuda) i vaig comptar entre 6 i 8 capes de pintura al plom segons quina cara, però al final, va valdre la pena i la vaig tornar a pintar de blanc, amb una pintura pissara color negre per a mi (a dalt) i als nens (a baix). Ja està col.locada a la cuina, he de reconèixer que l'aspecte general de l'habitació ha canviat en dos anys (al fons, l'antigua bàscula dels anys 50 també vé de les deixalles de Barcelona)!



Voilà! Prochaine étape: la cheminée, qui sera aussi le chauffage d'une partie de la maison. Propera etapa: la chimenea, que també serà la calefacció d'una part de la casa.