samedi 1 octobre 2011

Chantier à Can Lucaline! (1)

Une longue absence,qui vaut bien un long message pour raconter l'été...
Una llarga ausència, que mereix un llarg missatge per contar l'estiu...

Pour vous mettre l'eau à la bouche, voici les produits de la terre cérétane en août. Merci René pour ces délices!
Per fer-vos la boca aigua, aquí teniu els productes de la terra ceretana a l'agost. Gràcies René per aquests delicis!


Au mois d'août, un chantier de travail a été organisé à Can Lucaline, principalement avec les étudiants de niveau 2 de l'EOI Drassanes de Barcelone (mais aussi avec le passage de quelques étudiants de l'EOI Esplugues). Certains sont venus pour le café, d'autres sont restés deux jours, d'autres trois, d'autres une semaine, tout le mois, et voire plus! d'autres sont partis puis sont revenus plus tard dans le mois... Au plus fort de la saison, nous étions 12 à occuper la maison! Nous avons toujours été accompagnés, et nous en sommes ravis! d'autant que nous avons reçu une grande aide en bricolage, jardinage et pouponnage!

Durant el mes d'agost es va organitzar un camp de treball a Can Lucaline, principalment amb els estudiants de nivell 2 de l'EOI Drassanes de Barcelona (però alguns de l'EOI d'Esplugues hi van passar també). Alguns van venir pel cafè, d'altres s'hi van quedar dos dies, d'altres tres, d'altres una setmana, tot el més i inclos més! d'altres se'n van anar i van tornar més tard durant el mes... Al moment més intensiu, vam ser 12 que ocupàvem la casa! Sempre vam estar acompanyats i n'estem encantats! I encara més perquè vam rebre una gran ajuda pel bricolatge, el jardinatge i el baby-sitting!


Alors voici un petit aperçu des réussites de l'été:
Aquí teniu un petit rèsum dels èxits de l'estiu:

Vous vous souvenez du vieux buffet marron foncé acheté d'occase cet hiver? Voici ce à quoi il ressemblait:
Us acordeu del vell armari de color marró fosc comprat de segona mà l'hiven passat? Així era llavors:


Alors le voilà maintenant après quelques couches de peinture blanche et de peinture noire à tableau sur les portes (remarquez la confiture de figues en train de mijoter dans les cocottes...):
Doncs aquí està després d'algunes capes de pintura blanca i de pintura negre per a pissara a les portes (podeu notar la mermelada de figues que s'està coent dins les olles...):


Maintenant, l'intérieur en blanc me semblait un peu fade et j'ai trouvé un rouleau de papier peint super bon marché à Leroy-Merlin, alors voici le résultat de l'intérieur dans le message suivant (blogger ne me laisse pas publier d'autres images dans ce billet ce soir!)
Ara, l'interior en blanc em semblava una mica soso, i vaig trobar un paper tirat de preu a Leroy-Merlin, doncs aquí teniu el resultat final (blogger no em deixa publicar més imatges en aquest post aquesta nit! )

9 commentaires:

Gaby a dit…

Queridísima Nathalie: no sé si te lo he dicho antes, pero mi admiración por ti es enorme. No solo por tu día a día con los niños, el trabajo y la casa, si no también por este proyecto de Can Lucaline. Tienes un don especial para hacer muchas cosas a la vez y hacerlas todas de manera excepcional. Admiro, sobre todo, lo que les estás enseñando a Lucas y Aline con la reconstrucción de la casa: el trabajo, el esfuerzo y la ilusión que ponemos en hacer las cosas tienen su recompensa, en tu caso, un hogar hermoso, lleno de amor y del calor de los amigos. Va un gran beso para los tres y toda mi admiración.
Gaby

Fina Llorca a dit…

Això no és una casa, lucalinians, són monogràfics continus! Tallers, laboratoris,...!

Nathalie Le Bris a dit…

@ Jajaja!!! Gracias Gaby! Esto es porqué visto todo de fuera, no se ven las muchas imperfecciones!!! Peró en cuanto a lo de la ilusión, es verdad que desde que compré la casa, la ilusión es la misma. Ojalá tengamos habitación y baño para poder ir a vivir allí con los niños dentro de poco!

Me hizo mucha ilusión veros el otro dia a Ikea!! Muchos besos para ti i Olivia!

Nathalie Le Bris a dit…

Gràcies "ina"!! Em fa molta il.lusió rebre comentaris al blog! Tens raó, és com un monogràfic contínu això, però la veritat és que ho disfruto molt. Potser el podria proposar com a monogràfic al departament pel tema de la 19a hora i tot!!
Que disfrutis molt del que queda de cap de setmana!

Fina Llorca a dit…

Sí, restauració de mobles i confecció de melmelades casolanes en francès. Viure en francès!

Nuria Vidal a dit…

Quines ganes em fa de venir-te a veure! Em sembla però que nomès serviria per ajudar-te a fer les melmelades... em surten molt bones.
Gros bisous, ma professeure

Núria

Nathalie Le Bris a dit…

Gràcies Núria!! Em faria moltíssima il.lusió que m'ensenyis a fer-les!!! De fet les de la foto eren les primeres que feia de figues, i només era la segona vegada que en feia a la meva vida! (les primeres van ser de prunes, al juny). Així que encara em queda mooooolt per aprendre!!
No sé on estàs rodant ara per ara, però si un dia estàs per aquí i tens temps, contacta'm! Fins i tot podríem organitzar un cap de setmana de mermelades a Can Lucaline amb algun profe de l'EOI, no sé perquè però alguna mosca em diu que com a mínim la Fina s'hi apuntaria, i potser alguns més... Petons!

Nuria Vidal a dit…

Seria fantàstic! Mais il faut les fer en Francais! Ara soc per Sitges amb un mes i mitg força ocupat. La meva filla Marina esta esperant una criatura per finals de gener i despres torno a marxar a l'India. Mitjans de novembre seria una bona data per fer melmelades... les d'hivern amb pomes, nous i panses. Bisous

Nathalie Le Bris a dit…

Se'm fa la boca aigua Núria!! Ara mateix t'envio un PM!